Fundación OSOVI

FUNDACIÓ OBRES SOCIALS VICENTINES (OSOVI) 

(Resum històric, finalitats i organització)

            La gran afluència de problemes socials que afectaven – i ara amb més intensitat- la ciutat de San Pedro Sula, va significar, l´any 1980, la creació de l´Oficina de les Obres Socials Vicentines, amb la finalitat de desenvolupar projectes d´assistència social adreçats a persones necessitades.

            La direcció va a càrrec del Pare Antoni Quetglas Darder.

            Així és que, l´any 1981, es realitzen els estudis inicials per tal d´obrir els primers centres d´ajuda comunitària.

Àmbits d´actuació i centres operatius

            L´any 1982 comença la feina amb els malats alcohòlics a la Granja de Rehabilitació “La Esperanza”, destinada al tratament i rehabilitació de les persones que pateixen aquesta malaltia i que té serioses conseqüències per a les famílies hondurenyes.

            Aquest Centre aten una mitjana de 50 persones mensualment, en règim d´internat. Disposen, a més, de l´atenció mèdica i farmacològica. L´objectiu primordial és la rehabilitació d´aquestes persones per tal que es puguin reincorporar a la societat, duent una vida normal. Estudis recents, indiquen que un 60 % ho aconsegueix.

            Com a activitat ocupacional (permet un concepte d´entrades de doblers), la gent que ocupa el centre s´encarrega d´una granja de ramat porcí.

            L´any 1983 s´inaugura la “Casa del Niño” i el 1987 la “Casa de la Niña”. Aquests dos centres són per ajudar a nins i nines que es troben en estat d´abandó o de perill; és a dir, víctimes de situacions irregulars, mals tractaments, tant físics com morals, per part dels seus pares, familiars o persones alienes.

            Tots els casos atesos són estudiats prèviament per les autoritats competents. La Fundació en té la custòdia otorgada per la Fiscalia o els Jutjats.

            En aquests centres, els nins i les nines reben totes les atencions necessàries pròpies d´un règim d´internat. Tots i que acudeixen a una escola de la barriada, gaudeixen d´una mestra que els dóna reforç, fora de l´horari lectiu.

Durant els 14 darrers anys, els centres ha ajudat a una mitjana de 1000 nins/es. Actualment, n´hi viuen una cinquantena.

Un altre projecte important és el del Mòdul d´Ancians, un conjunt de vivendes individuals amb tots els serveis bàsics. Aquí hi romanen ancians/es sense recursos i sense família, que anteriorment vivien en condicions infrahumanes. Se´ls dóna també l´atenció mèdica, alimentació, vestuari i conferències.

Actualment, s´atenen 25 persones.

Sota el lema “ un niño sano...es un niño feliz”, es crea el projecte d´una guarderia davant la necessitat existent a les zones rurals. S´atenen nins/es desnutrits, les famílies dels qual tenen pocs recursos i no poden rebre l´atenció que necessiten. Se´ls dóna alimentació, tractaments mèdics, entre d´altres.

L´any 1991 es va iniciar el projecte de “la Casa del Joven”, centre que entrà en funcionament el 29 d´agost de 1993. En aquest centre hi acudeixen bàsicament els alumnes que deixen la Casa del Niño i joves provinents de les àrees rurals marginals del país. En aquest centre, s´han organizat tallers, amb el suport tènic de l´Institut de Formació Professional (INFOP); ja que aquesta organització subministre dos instructors per als tallers de Fusteria i Pell. La Fundació OSOVI ha habilitat els tallers amb eines i maquinària, d´acord amb les possibilitats i donacions efectuades.

L´objectiu del centre és preparar els joves per a la vida amb les millors condicions de treball.

            L´Hospici San José és un centre per a malalts crònics de tuberculosi i terminals de SIDA, que són remesos des dels hospitals estatals. La majoria d´aquestes persones estan desamparades, ja que són rebujades pels familiars i per la societat. Aquí troben l´atenció necessària, i un ambient de fraternitat, per tal de transcórrer la darrera fase de la vida. Actualment hi assisteixen entre 18 i 25 pacients, encara que aquest nombre és irregular, ja que gairebé diàriament se´n moren.

            A la Colònia San Vicente de Paul s´ha duit a terme el “proyecto vivienda”, consistent en la compra d´uns terrenys i l´edificació de 150 vivendes, adreçades a persones d´escassos recursos.

S´han dotat dels principals serveis educatius i sanitaris. Una escola, amb un total de 247 alumnes, on s´hi pot cursar el Kinder (educació infantil) i els 6 graus de primària. Atesa la insuficiència de mestres (4 persones, pagades per la Fundació), aquests han de treballar amb dos graus cada un, la qual cosa fa una ràtio de 62 alumnes per classe/mestre.

La Colònia també compta amb un col.legi (per a educació secundària) que està en fase de construcció.  Actualment resta la zona d´ajardinament i esportiva. Es tracta d´uns mòduls moderns i mobiliari adequat, per a 200 estudiants.

Per a aquesta obra s´ha rebut el patrocini de la Generalitat de Catalunya i el centre duu el nom d´Antoni Quetgles.

            La Fundació OSOVI otorga atenció mèdica, amb preus simbòlics, a la Clínica la Merced. També servei d´odontologia.

Es compta amb una apotecaria, que proporciona medicaments, a preu de cost, als malalts que ho necessiten. Disortadament, l´apotecaria és insuficient per atendre a tots ells.

Durant els darrers anys, atesa la pujada de preus dels medicaments i de les consultes, el nombre de pacients ha augmentat considerablement, arribant a un mitjana mensual de 450 persones ateses.

L´Acadèmia  de Tall i Confecció permet la promoció de joves d´escassos recursos. Fins al moment, s´han aconseguit 12 promocions. S´ha donat ensenyament complementari, a un nivell global (matemàtiques i llenguatge, primordialment).

L´any 2004 es va construir la Colonia Juvenil San Vicente de Paul, un alberg per a joves on es poden desenvolupar activitats educatives, de formació professional i de prevenció de drogadependències i de la delinqüència. Es tracta d´una finca de 6 hectàrees, situada a uns 20 kms. de  Tegucigalpa, la capital d´Hondures. La primera actuació realitzada (juliol 2001) va ser la perforació de dos pous, havent trobat aigua suficient per abastir una població de 100 persones,  a més d´altres activitats de jardineria, horticultura, previstes al projecte. Bàsicament el projecte inclou el tancament de la finca, subministre d´energia elèctrica, construcció de mòduls per a cent joves, tallers, camps d´esports, serveis sanitaris, etc. Atesa la ubicació rural, s´ha pensat cuidar una guarda d´ovelles i altres animals.

    Actualment, el centre ja és operatiu i compta amb una assistència de més de deu mil joves durant l´any, rebent un programa de formació en valors humans i d prevenció de drogues i sida. Hi asistiesen nins, adolescents i joves dels centres educatius de Tegucigalpa i pobles dels voltants. Es desenvolupa una metodología en base a tallers amb una durada de tres dies. El programa reb el suport de la Secretaria de Educación del govern de la república.

   El programa es denomina PROYECTO SER, i ofereix el següent:

Formació:

• Valors: autoestima, respecte, responsabilitat, justicia, amistad, honradesa, solidaritat…

• Prevenció: drogues, tabac i begudes alcohòliques, maras i pandilles, sexualitat, embarassos d´adolescents i sida.

Transport: La fundació disposa d´un autocar que trasllada els participants des del centre educatiu al centre juvenil, i viceversa.

Alimentació, hostatge, materials, instal.lacions esportives.

Dos educadors romanen de manera fixa al centre així com altre personal de serveis. Però també hi entrevenen altres especialistes de forma puntual i esporàdica.

La Fundació compta amb el suport de psicòlegs i traballadors socials per tal d´elaborar reglaments i marcar directrius que permetin organitzar adequadament el funcionament dels centres.

            L´autosuficiència econòmica des centres que pertanyen a la Fundació és un fet  inassolible avui per avui, ateses els casos que han d´atendre i a les ajudes estatats que es reben. L´ajuda de la gent sensible, incloent alguns empressaris, és imprescindible. L´economia del país, en clar retrocés,

no afavoreix en res la realització de nous projectes i, fins i tot, l´operativitat dels centres en funcionament.

Per al contrari, la Fundació gaudeix d´un capital humà (els que hi treballen són seglars) que garanteix la seva continuïtat i la destinació dels recursos.